- Data: 28 d'Octubre 2007
- Inici: i final: Possessió de Son Ordines, Lloseta
- Durada: 4 hores i mitja
Per arribar en cotxe a l'aparcament de Son Ordines: agafeu el desviament principal de la carretera d'Inca cap a Lloseta. Passareu pel costat de la Cementera Cemex i en passar el pont, just al final a ma esquerra hi ha una carretera amb el cartell dels Tossals Verds. Seguir aquest cartell fins arribar a una possessió.
1- Pujada al refugi de Tossals (50 minuts)
L'excursió comença passant una escala de fusta o vorejant la barrera. Passarem per devora d'un torrent, el torrent de l'Almadrà o de Cúber, llavors el camí comença a pujar. Al cap d'uns minuts, la pujada es fa més clara i més ampla. La pujada està asfaltada en molts trams i voreja el torrent.
Just quan trobam un mapa de la zona, la pista ascendeix per una coma, i al poc temps veurem un desviament per un camí de pedra. Des del desviament, falten 10 minuts fins al Refugi de muntanya de Tossals verds
2- La canaleta del Massanella (1 hora i 15 minuts)
Des del refugi comença un camí que arriba fins a la font de's Prat, devora l'embassament de Cúber. El camí puja uns deu minuts, i llavors circula per sobre d'una coma plena de marges. A dalt dels marges hi ha l'antiga possessió de Tossals. Si ens fixam, veurem les restes d'una antiga canaleta de pedra que voreja els marges.
Seguim el camí fins arribar a una petita plana al costat de les cases velles. Si seguim endavant, el camí travessa una coma pedregosa amb oliveres i alzines, des d'on es divisa el pont de la Canaleta que duu l'aigua fins a Mancor. El camí davalla poc a poc fins creuar el torrent de la Font del Prat de Massanella. Passat el pontet que travessa el torrent, seguim caminant uns vint minuts més, fins arribar al cartell que indica la pujada a Tossals Verds
3-El puig de Tossals Verds (45 minuts)
La pujada a Tossals Verds és ben senzilla. Només hem de parar esment a seguir el camí de pujada, procurant no desviar-nos, per tal de no perdre'ns i per respectar la pujada marcada. Els primers vint minuts pujarem travessant un alzinar tancat i humit. Una vegada arribam a un collet, des d'on es divisa el Puig Major, ja només ens queda la part final, on la vegetació escasseja i destaca sobre la pedra la comunitat dels coixinets de monja.
Si tenim un bon dia, les vistes poden ser tan espectaculars com tenir el Puig Major a una banda i a l'altra, el Massanella. Al mig, els embassaments artificials de la Serra de Tramuntana.
Ja només ens falta treure el berenar i gaudir de les vistes espectaculars i del silenci i la pau del cim.
1 comentari:
Hola Tramuntana!
Gràcies per deixar una petjada al meu blog. Suposo que el què em toca a mi és relativitzar el què em comentes, com a antropòleg cultural que sóc. Els valors no són universals, i el què una banda de món sembla una aberració a l'altra no en resulta. Així com a Europa ens sembla una aberració caçar balenes, als japonesos els resulta una aberració que ens fotem el conill, perquè ells només el veuen com animal de companyia. I amb això no vull justificar res, simplement senyalar que les coses són sempre més complexes del què ens pensem. I mira fins i tot et confessaré (tot i que havitualment no es pot dir gaire alt fora del Japó perquè et tracten d'assassí de balenes) que he endrapat sushi de balena en un sushi jiratori. Les balenes en teoria només es cacen per investigació...però jo les he vist que es serveix en alguns restaurants
Publica un comentari a l'entrada