Natura i Muntanya a Mallorca

Estamos de Vuelta

2009-03-25T19:56:00.002+01:00

Este blog, así como su autor, está de vuelta a la montaña. Las más remotas y extravagantes circunstancias han confluido para devolver la pasión por la montaña a su autor 2 años después. Aunque la pérdida de ilusión viene de antes, mucho antes. Nunca es tarde para volver, y nos hemos propuesto, no sólo seguir avanzando en nuestro conocimiento de la Serra de Tramuntana, sino superar barreras geográficas y trasladarnos a otras tierras.

Esperemos que no todo quede en este desbarre y dentro de poco tengamos nuevas excursiones explicadas y detalladas en http://tramuntanya.blogspot.com

Salut

De l'Esclop al pas de na Sabatera (Galatzó)

2008-01-03T19:59:00.001+01:00

En projecte

Del Coll de Sa Gramola al cim de l'Esclop

2008-01-03T19:58:00.000+01:00

En projecte

Sant Elm - La Trapa - Coll de Sa Gramola

2008-01-03T19:56:00.000+01:00

En projecte

Ascensió al Castell d'Alaró des d'Orient

2007-12-09T20:42:00.000+01:00

FITXA TÈCNICA

Data: 2 de Desembre de 2007
Inici: Davant l'Hermitage, kilòmetre 11.9 d'Alaró a Orient
Final: Castell d'Alaró
Durada: 1 hora 20 minuts

Aquesta excursió és una simple pujada al Castell d'Alaró des d'Orient, menys coneguda que la pujada clàssica.

L'excursió comença a un kilòmetre del poble d'Orient, direcció Alaró, just davant de l'establiment anomenat l'Hermitage, a l'altra banda de la carretera. Trobarem un portell entre el kilòmetre 11.8 i el 11.9, amb un cartell que anuncia la pujada al Castell d'Alaró.

Botarem el portell per una petita barrera amb graons, i agafarem el camí de l'esquerra. Es tracta d'un tirany estret que seguirem una bona estona, fins que comença a pujar i llavors ens endinsam entre les alzines. El camí es fa més dur i la pujada es torna a estones una escala de pedra.

En arribar al coll, trobarem un aparcament amb qualque cotxe estacionat. Passam el portell i llavors només ens queda seguir cap a l'esquerra, uns vint minuts fins arribar al Castell d'Alaró.

Excursió al puig de Tossals Verds

2007-11-04T23:26:00.001+01:00

FITXA TÈCNICA

Data: 28 d'Octubre 2007
Inici: i final: Possessió de Son Ordines, Lloseta
Durada: 4 hores i mitja

Per arribar en cotxe a l'aparcament de Son Ordines: agafeu el desviament principal de la carretera d'Inca cap a Lloseta. Passareu pel costat de la Cementera Cemex i en passar el pont, just al final a ma esquerra hi ha una carretera amb el cartell dels Tossals Verds. Seguir aquest cartell fins arribar a una possessió.

1- Pujada al refugi de Tossals (50 minuts)

L'excursió comença passant una escala de fusta o vorejant la barrera. Passarem per devora d'un torrent, el torrent de l'Almadrà o de Cúber, llavors el camí comença a pujar. Al cap d'uns minuts, la pujada es fa més clara i més ampla. La pujada està asfaltada en molts trams i voreja el torrent.

Just quan trobam un mapa de la zona, la pista ascendeix per una coma, i al poc temps veurem un desviament per un camí de pedra. Des del desviament, falten 10 minuts fins al Refugi de muntanya de Tossals verds

2- La canaleta del Massanella (1 hora i 15 minuts)

Des del refugi comença un camí que arriba fins a la font de's Prat, devora l'embassament de Cúber. El camí puja uns deu minuts, i llavors circula per sobre d'una coma plena de marges. A dalt dels marges hi ha l'antiga possessió de Tossals. Si ens fixam, veurem les restes d'una antiga canaleta de pedra que voreja els marges.

Seguim el camí fins arribar a una petita plana al costat de les cases velles. Si seguim endavant, el camí travessa una coma pedregosa amb oliveres i alzines, des d'on es divisa el pont de la Canaleta que duu l'aigua fins a Mancor. El camí davalla poc a poc fins creuar el torrent de la Font del Prat de Massanella. Passat el pontet que travessa el torrent, seguim caminant uns vint minuts més, fins arribar al cartell que indica la pujada a Tossals Verds

3-El puig de Tossals Verds (45 minuts)

La pujada a Tossals Verds és ben senzilla. Només hem de parar esment a seguir el camí de pujada, procurant no desviar-nos, per tal de no perdre'ns i per respectar la pujada marcada. Els primers vint minuts pujarem travessant un alzinar tancat i humit. Una vegada arribam a un collet, des d'on es divisa el Puig Major, ja només ens queda la part final, on la vegetació escasseja i destaca sobre la pedra la comunitat dels coixinets de monja.

Si tenim un bon dia, les vistes poden ser tan espectaculars com tenir el Puig Major a una banda i a l'altra, el Massanella. Al mig, els embassaments artificials de la Serra de Tramuntana.

Ja només ens falta treure el berenar i gaudir de les vistes espectaculars i del silenci i la pau del cim.

Excursió al Puig Roig

2007-11-01T00:12:00.000+01:00

FITXA TÈCNICA

Data: 21 d'Octubre 2007
Inici: i final: Entrada a la possessió de Mossa, a la carretera de Lluc a Pollença, kilomètre 15,8
Durada: un mínim de dues hores i mitja

Normalment, l'excursió al Puig Roig es coneix com 'la volta al Puig Roig', una caminada de cinc hores que acaba en el monestir de Lluc. Nosaltres hem triat fer només una part de la volta i llavors tornar enrere.

1- Camí fins a les cases (15 minuts)

Començam l'excursió entrant a la possessió de Mossa. Uns cartells ens adverteixen que només es pot entrar a la possessió i recórrer els seus camins els diumenges.

El camí d'entrada travessa els camps de cultiu de la possessió. Val la pena fixar-se en els marges de pedra seca i les canals d'aigua al costat del camí. El camí de terra negra acaba fent pujada i ens duu fins a una petita esplanada on hi ha les cases de Mossa. Travessem un portalet i seguim la nostra excursió per un camí bastant més estret que el que hem seguit per arribar fins les cases.

2- El sender de la volta

El camí de muntanya que acabam de començar voreja una coma pedregosa amb oliveres i alzines. Pujarem una mica, fins que, als vint minuts d'haver partit de les cases, arribarem a una petita esplanada des d'on es divisa la mar en aquesta fantàstica vista.

Ara començam un camí empedrat que comença a voltar el Puig Roig. Es tracta d'un camí realment bell i bo de seguir, això fa que excursionistes de tot nivell gosin aventurar-se per aquesta zona, que fora de la senda marcada, no presenta un camí gens hospitalari: pedra i càrritx a voler i penya-segats esfereïdors.

Just uns deu minuts després de l'anterior esplanada, a ma esquerra, veurem unes fites que marquen el camí d'ascensió al puig Roig. Aquesta és una ruta que puja fins al cim de la muntanya, i que espero descriure aviat en una propera ocasió.

Si no som dels que tenen ganes de grimpar, sinó de delectar-nos amb el paisatge, triarem continuar pel camí marcat, per gaudir de vistes com:

Tan prest com divisam la mar, qualsevol lloc a la vora del camí es bo per a asseure's, treure un entrepà, dinar i, de passada, gaudir amb el silenci expressiu que governa d'una de les zones més belles de l'illa.

Si fem la tornada poc abans de la posta de sol, potser tendrem la sort de gaudir, a prop de les cases, d'aquesta vistes senyorials de la comarca:

Ascens a Massanella pel Pas de la Renglera

2007-10-14T22:44:00.000+02:00

FITXA TÈCNICA

Data: 13 d'octubre de 2007
Inici i Final: Es Coll d'es Prat, finca de Massanella, Escorca
Durada: 1 hora

1. Pujada pel pas de la Renglera

En aquesta excursió, hem pujat el puig de Massanella per l'anomenat pas de la Renglera, i hem tornat al coll d'es Prat per la Canal. Aquest camí és una bona opció si anem d'excursió al coll d'es Prat i necessitem qualque emoció forta suplementària, o volem fer una visita en aquest cim tan apreciat per molts, com és el del Puig de Massanella.

Des del coll de's Prat, el Massanella presenta avui aquesta vista:Pujam seguint el marge fins a les estribacions de la cresta de la muntanya. En aquest punt, veurem una fita que marca el començament del camí (veure fotografia). És un pas que puja per amunt, per una encletxa bastant assequible per a grimpar, i a continuació veurem un pas cap a la dreta, per on ens anirem desplaçant.

Seguint intuïtivament el pas - no recomanat per als que tinguin una mica de vertigen - anirem trobant passos que podrem salvar posant uns quants peus i unes quantes mans, sense que haguem d'escalar pròpiament la paret. Al final de la grimpada, uns vint minuts després d'haver partit del coll d'es Prat, trobarem aquesta vista:
En aquest punt, ens trobam a menys de cinquanta metres del mateix cim del Massanella, cap on veim que es dirigeixen una vintena d'excursionistes del nord d'Europa, ben equipats per a no patir la fredor del vent que avui bat en aquestes alçades.

2. Baixada per la canal

Ara baixarem per un altre pas fitat, que comença una mica més avall, en direcció contrària al cim, seguint el penya-segat. En Joan no ha tingut cap dubte de que aquest era el bon camí i s'hi ha abocat sense pensar-s'ho dos cops.
Aquest pas, sense ser excessivament complicat, degut a l'aspecte de torrentera que té i a les dues plaques de ràpel que es poden trobar en dos passos , no convida a la seva davallada, a menys que sapiguem on ens ficam.

No obstant, si tenim nocions bàsiques en desgrimpar en torrents, no ens suposarà grans dificultats, i al cap d'una hora d'haver marxat, podrem retrobar els companys que no han volgut pujar amb nosaltres en el coll d'es Prat, i seguir l'excursió cap on desitgem.

El coll des Prat des de la urbanització de Son Massip

2007-10-13T20:53:00.000+02:00

FITXA TÈCNICA

Data: 13 d'octubre de 2007
Inici i Final: Urbanització de Son Massip, Escorca
Durada: 4 hores (comptant una petita aturada per a dinar/berenar)

El camí que hem fet avui comença des de la urbanització de Son Massip, que es troba en la carretera de la serra de Tramuntana, entre Lluc i Sóller, a uns cinc quilòmetres de la benzinera que hi ha en la cruïlla que, venint des d'Inca, permet anar cap a Pollença o cap a Sóller.

Si venim des de Lluc, l'entrada a la urbanització és ben visible com una entrada asfaltada. Pujarem la pista sempre cap amunt, circulant per uns quants carrers típics d'urbanització, i seguirem sempre cap amunt, fins a trobar el portal de la fotografia.

El camí es podria començar també des d'unes fites que hi ha una mica abans d'arribar al carrer d'entrada a la urbanització, que indiquen dos camins que hi ha als dos costats de la carretera, també podríem agafar el que puja cap a l'esquerra, ja que l'altre és el camí que duu a Lluc.

1. La partida. Les voltes de'n Galileu (1 hora)

Començam a caminar cap amunt, i al cap d'uns vint minuts, sempre seguint la pista o camí de carro que puja, sense desviar-nos. Llavors, arribarem al començament del camí empedrat, que forma part de la famosa Ruta de Pedra en Sec.

Seguim pujant, i el camí començarà a fer voltes, son les voltes des Galileu, ja que el camí és propici per pujar el puig Galileu en poc més d'una hora de camí total.
Quan acaben les voltes, ens trobarem en una plana. De cop, trobarem una fita amb tres cartells: un indica un camí que hi ha cap a les Cases del Galileu, uns murs de pedra que hi ha a uns cinquanta metres de la fita, i que veureu, en cas de que no hagi fet acte de presència la boira i no es vegin. El camí que seguim nosaltres, també indicat, continua cap a l'esquerra.

2. La pujada en es Coll d'es Prat (1 hora)

El camí que agafem ens duria en una hora cap al coll des Prat, però podem adreçar: Al cap de uns cinc minuts d'haver passat la fita anterior, hi ha una fita i un camí a ma esquerra, que puja amb més verticalitat i que duu directe a un coll, des del qual es baixa directe cap a un pou de neu. Amb aquesta drecera, arribam en uns vint-i-cinc minuts al pou de neu. Aquí retrobam el camí que havíem deixat prèviament.

Des d'on ens trobem, no tenim més que seguir el camí cap amunt, en direcció al coll d'es Prat, on arribarem en uns deu minuts més de pujada.

3. El descens

Val a dir que la vista és fantàstica des d'aquest punt, la boira s'ha aixecat i el sol ens escalfa. Sota la paret de pedra seca que demarca el coll de's Prat és un bon lloc per a berenar, dinar o planejar una pujada al coll de's Massanella que queda al davant de noltros, just quan arribam. La vista de que gaudim ben val la pena:
Començam el descens. La vista que tenim només començar, ben val una nova fotografia, aquesta cap al nord:
La tornada no té cap secret. Per donar una mica de varietat, decidim fer el camí llarg, el que abans hem salvat prenent la drecera descrita. Això fa el camí una mica més llarg, però si no anau feixucs de cames i sou dels que pensau que els moments a la muntanya són dels que més valen la pena, no trobareu cap inconvenient sinó tot avantatges en allargar una mica la caminada.

El camí de l'Arxiduc

2007-10-09T06:00:00.000+02:00

FITXA TÈCNICA

Data: 7 d'Octubre 2007
Inici: Valldemossa, urbanització de Son Moragues
Final: Valldemossa, darrere les escales
Durada: 3 hores i mitja (comptant una petita aturada per a dinar/berenar)

Aquesta excursió passa per ser una de les més conegudes de l'illa. Es tracta d'un recorregut en forma de circuit, que comença en la urbanització de Son Moragues (que es troba just passada la darrera corba tancada a l'esquerra que falta per arribar al poble des de Palma seguint per la carretera de Valldemossa, a ma dreta) i s'enfila fins al peu del puig Teix, per a després creuar una plana per la part alta que mira a la mar, per acabar baixant de nou al poble passant pel pla del Pouet.

1. La partida. Ascens fins el camí del Teix (1h 30 minuts aproximadament)

Si veniu amb el cotxe des de palma, just passada la darrera corba d'esquerres que falta per arribar el poble, trobareu l'entrada a una urbanització, anomenada de Son Moragues. Seguint la pista asfaltada cap amunt, no tardareu en trobar una pista de terra que puja per la part dreta de la carretera, endinsant-se en l'alzinar. Aquest és el començament del camí més clàssic per fer l'ascensió al puig Teix.

Començarem la pujada per la pista de terra, que aviat esdevé un camí pla que creua un alzinar. A la poca estona d'haver començat, ja veurem que el camí s'endinsa i encara un coll.

Atenció: Just quan el camí comença a pujar, ens hem de fixar en les fites que ens indiquen que el camí es torç momentàniament a ma dreta, per a després continuar l'ascens per una pista forestal, que es va empinant cada vegada més fins que arribam a un berenador d'alzines envoltades de taules de fusta i una petita font de pedra. A prop d'aquest punt, el camí ha estat acondicionat amb ciment.

En el punt on ens trobam, hi ha un desviament a ma dreta cap a la Serra dels Cairats, un camí que permet pujar al Teix per la banda dreta (segons miram el camí indicat).

Continuam per la pista forestal, deixant el desviament a ma dreta, i el camí puja deixant a ma dreta un petit refugi.
Seguim la pista, que es converteix en un camí que segueix pujant pel mateix costat de la muntanya, fins que arriba un moment en que passam a l'altra costat de la coma i aviat veim un munt de pedres que indiquen el punt de començament del camí d'ascensió al Teix.

2. Passejant pel camí de l'Arxiduc (1 hora)

Nosaltres seguirem el camí pel que hem pujat, i aviat començarem a pujar i a davallar per un camí de pedra, potser el més admirable de quants s'han fet a l'illa. Si no vaig equivocat, el va manar fer l'Arxiduc Lluís Salvador. El camí es conserva en bon estat, i com es pot veure a les fotografies següents, ofereix una vista tan privilegiada que denota el gust de la persona que en va ser l'origen.En aquests dies de tardor, unes mates de romaní florides es presenten amb el seu màxim esplendor. L'olor intensa d'aquesta planta ens ve a trobar en molts punts del camí. També son molt vistoses les flors blanques i malves del safrà.

3. El descens (1 hora)

L'espectacular vista de la roca de La Foradada, a peus de les cases de Son Marroig, ens permet delectar-nos de les darreres vistes, en passar per un camí que desafia les penyes que s'aboquen sobre un bosc de pins i alzines que s'allarga fins a Deia. El camí comença a davallar, fins arribar al Pla de's Pouet, nom que es dóna a una plana amb un alzinar, una devesa on podem trobar un redol amb un pou que ha estat aplanat per a facilitar els campaments.

Es pla des Pouet s'aboca a un camí que davalla gairebé en vertical sobre el poble de Valldemossa. Només començar la davallada, encara uns 25 minuts el poble, se sent la cridòria que prové del camp de futbol, uns sons acostumats que ens reintegren a la realitat després d'una caminada digna de la noblesa.