diumenge, 14 d’octubre del 2007

Ascens a Massanella pel Pas de la Renglera

FITXA TÈCNICA
  • Data: 13 d'octubre de 2007
  • Inici i Final: Es Coll d'es Prat, finca de Massanella, Escorca
  • Durada: 1 hora
1. Pujada pel pas de la Renglera
En aquesta excursió, hem pujat el puig de Massane
lla per l'anomenat pas de la Renglera, i hem tornat al coll d'es Prat per la Canal. Aquest camí és una bona opció si anem d'excursió al coll d'es Prat i necessitem qualque emoció forta suplementària, o volem fer una visita en aquest cim tan apreciat per molts, com és el del Puig de Massanella.

Des del coll de's Prat, el Massanella presenta avui aquesta vista:
Pujam seguint el marge fins a les estribacions de la cresta de la muntanya. En aquest punt, veurem una fita que marca el començament del camí (veure fotografia). És un pas que puja per amunt, per una encletxa bastant assequible per a grimpar, i a continuació veurem un pas cap a la dreta, per on ens anirem desplaçant.

Seguint intuïtivament el pas - no recomanat per als que tinguin una mica de vertigen - anirem trobant passos que podrem salvar posant uns quants peus i unes quantes mans, sense que haguem d'escalar pròpiament la paret. Al final de la grimpada, uns vint minuts després d'haver partit del coll d'es Prat, trobarem aquesta vista:
En aquest punt, ens trobam a menys de cinquanta metres del mateix cim del Massanella, cap on veim que es dirigeixen una vintena d'excursionistes del nord d'Europa, ben equipats per a no patir la fredor del vent que avui bat en aquestes alçades.
2. Baixada per la canal
Ara baixarem per un altre pas fitat, que comença una mica m
és avall, en direcció contrària al cim, seguint el penya-segat. En Joan no ha tingut cap dubte de que aquest era el bon camí i s'hi ha abocat sense pensar-s'ho dos cops.
Aquest pas, sense ser excessivament complicat, degut a l'aspecte de torrentera que té i a les dues plaques de ràpel que es poden trobar en dos passos , no convida a la seva davallada, a menys que sapiguem on ens ficam.

No obstant, si tenim nocions bàsiques en desgrimpar en torrents, no ens suposarà grans dificultats, i al cap d'una hora d'haver marxat, podrem retrobar els companys que no han volgut pujar amb nosaltres en el coll d'es Prat, i seguir l'excursió cap on desitgem.

dissabte, 13 d’octubre del 2007

El coll des Prat des de la urbanització de Son Massip

FITXA TÈCNICA
  • Data: 13 d'octubre de 2007
  • Inici i Final: Urbanització de Son Massip, Escorca
  • Durada: 4 hores (comptant una petita aturada per a dinar/berenar)
El camí que hem fet avui comença des de la urbanització de Son Massip, que es troba en la carretera de la serra de Tramuntana, entre Lluc i Sóller, a uns cinc quilòmetres de la benzinera que hi ha en la cruïlla que, venint des d'Inca, permet anar cap a Pollença o cap a Sóller.

Si venim des de Lluc, l'entrada a la urbanització és ben visible com una entrada asfaltada. Pujarem la pista sempre cap amunt, circulant per uns quants carrers típics d'urbanització, i seguirem sempre cap amunt, fins a trobar el portal de la fotografia.

El camí es podria començar també des d'unes fites que hi ha una mica abans d'arribar al carrer d'entrada a la urbanització, que indiquen dos camins que hi ha als dos costats de la carretera, també podríem agafar el que puja cap a l'esquerra, ja que l'altre és el camí que duu a Lluc.

1. La partida. Les voltes de'n Galileu (1 hora)
Començam a caminar cap amunt, i al cap d'uns vint minuts, sempre seguint la pista o camí de carro que puja, sense desviar-nos. Llavors, arribarem al començament del camí empedrat, que forma part de la famosa Ruta de Pedra en Sec.

Seguim pujant, i el camí començarà a fer voltes, son les voltes des Galileu, ja que el camí és propici per pujar el puig Galileu en poc més d'una hora de camí total.
Quan acaben les voltes, ens trobarem en una plana. De cop, trobarem una fita amb tres cartells: un indica un camí que hi ha cap a les Cases del Galileu, uns murs de pedra que hi ha a uns cinquanta metres de la fita, i que veureu, en cas de que no hagi fet acte de presència la boira i no es vegin. El camí que seguim nosaltres, també indicat, continua cap a l'esquerra.
2. La pujada en es Coll d'es Prat (1 hora)
El camí que agafem ens duria en una hora cap al coll des Prat, però podem adreçar: Al cap de uns cinc minuts d'haver passat la fita anterior, hi ha una fita i un camí a ma esquerra, que puja amb més verticalitat i que duu directe a un coll, des del qual es baixa directe cap a un pou de neu. Amb aquesta drecera, arribam en uns vint-i-cinc minuts al pou de neu. Aquí retrobam el camí que havíem deixat prèviament.

Des d'on ens trobem, no tenim més que seguir el camí cap amunt, en direcció al coll d'es Prat, on arribarem en uns deu minuts més de pujada.
3. El descens
Val a dir que la vista és fantàstica des d'aquest punt, la boira s'ha aixecat i el sol ens escalfa. Sota la paret de pedra seca que demarca el coll de's Prat és un bon lloc per a berenar, dinar o planejar una pujada al coll de's Massanella que queda al davant de noltros, just quan arribam. La vista de que gaudim ben val la pena:
Començam el descens. La vista que tenim només començar, ben val una nova fotografia, aquesta cap al nord:
La tornada no té cap secret. Per donar una mica de varietat, decidim fer el camí llarg, el que abans hem salvat prenent la drecera descrita. Això fa el camí una mica més llarg, però si no anau feixucs de cames i sou dels que pensau que els moments a la muntanya són dels que més valen la pena, no trobareu cap inconvenient sinó tot avantatges en allargar una mica la caminada.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

El camí de l'Arxiduc

FITXA TÈCNICA
  • Data: 7 d'Octubre 2007
  • Inici: Valldemossa, urbanització de Son Moragues
  • Final: Valldemossa, darrere les escales
  • Durada: 3 hores i mitja (comptant una petita aturada per a dinar/berenar)
Aquesta excursió passa per ser una de les més conegudes de l'illa. Es tracta d'un recorregut en forma de circuit, que comença en la urbanització de Son Moragues (que es troba just passada la darrera corba tancada a l'esquerra que falta per arribar al poble des de Palma seguint per la carretera de Valldemossa, a ma dreta) i s'enfila fins al peu del puig Teix, per a després creuar una plana per la part alta que mira a la mar, per acabar baixant de nou al poble passant pel pla del Pouet.
1. La partida. Ascens fins el camí del Teix (1h 30 minuts aproximadament)
Si veniu amb el cotxe des de palma, just passada la darrera corba d'esquerres que falta per arribar el poble, trobareu l'entrada a una urbanització, anomenada de Son Moragues. Seguint la pista asfaltada cap amunt, no tardareu en trobar una pista de terra que puja per la part dreta de la carretera, endinsant-se en l'alzinar. Aquest és el començament del camí més clàssic per fer l'ascensió al puig Teix.

Començarem la pujada per la pista de terra, que aviat esdevé un camí pla que creua un alzinar. A la poca estona d'haver començat, ja veurem que el camí s'endinsa i encara un coll.

Atenció: Just quan el camí comença a pujar, ens hem de fixar en les fites que ens indiquen que el camí es torç momentàniament a ma dreta, per a després continuar l'ascens per una pista forestal, que es va empinant cada vegada més fins que arribam a un berenador d'alzines envoltades de taules de fusta i una petita font de pedra. A prop d'aquest punt, el camí ha estat acondicionat amb ciment.

En el punt on ens trobam, hi ha un desviament a ma dreta cap a la Serra dels Cairats, un camí que permet pujar al Teix per la banda dreta (segons miram el camí indicat).

Continuam per la pista forestal, deixant el desviament a ma dreta, i el camí puja deixant a ma dreta un petit refugi.
Seguim la pista, que es converteix en un camí que segueix pujant pel mateix costat de la muntanya, fins que arriba un moment en que passam a l'altra costat de la coma i aviat veim un munt de pedres que indiquen el punt de començament del
camí d'ascensió al Teix.
2. Passejant pel camí de l'Arxiduc (1 hora)
Nosaltres seguirem el camí pel que hem pujat, i aviat començarem a pujar i a davallar per un camí de pedra, potser el més admirable de quants s'han fet a l'illa. Si no vaig equivocat, el va manar fer l'Arxiduc Lluís Salvador. El camí es conserva en bon estat, i com es pot veure a les fotografies següents, ofereix una vista tan privilegiada que denota el gust de la persona que en va ser l'origen.En aquests dies de tardor, unes mates de romaní florides es presenten amb el seu màxim esplendor. L'olor intensa d'aquesta planta ens ve a trobar en molts punts del camí. També son molt vistoses les flors blanques i malves del safrà.
3. El descens (1 hora)
L'espectacular vista de la roca de La Foradada, a peus de les cases de Son Marroig, ens permet delectar-nos de les darreres vistes, en passar per un camí que desafia les penyes que s'aboquen sobre un bosc de pins i alzines que s'allarga fins a Deia. El camí comença a davallar, fins arribar al Pla de's Pouet, nom que es dóna a una plana amb un alzinar, una devesa on podem trobar un redol amb un pou que ha estat aplanat per a facilitar els campaments.

Es pla des Pouet s'aboca a un camí que davalla gairebé en vertical sobre el poble de Valldemossa. Només començar la davallada, encara uns 25 minuts el poble, se sent la cridòria que prové del camp de futbol, uns sons acostumats que ens reintegren a la realitat després d'una caminada digna de la noblesa.